VIH

El VIH o Virus de la Immunodeficiència Humana és un retrovirus que ataca el sistema immunitari de la persona infectada. El sistema immunitari és la defensa natural del nostre cos davant els microorganismes infecciosos, com els bacteris, virus i fongs capaços d’envair el nostre organisme.

En concret, el VIH ataca i destrueix els limfòcits CD4, que s’encarreguen de la fabricació d’anticossos per combatre les infeccions causades per aquests agents externs.

La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) provoca la síndrome de la immunodeficiència adquirida (sida).

Perquè es transmeti el virus, s’han de complir aquestes tres condicions:

Una via de sortida perquè el virus surti del cos de la persona amb VIH (per exemple, una hemorràgia, l’ejaculació, la producció de líquid preseminal, la lactància materna);
Un punt d’entrada perquè el virus entri al cos d’una persona sense VIH (per exemple, una ferida oberta, lesions cutànies, mucoses orals, anals o vaginals, injeccions, tatuatges o arracades);
Un vehicle que transporti el virus entre les dues persones en forma de líquid o secreció corporal com la sang, el semen, el líquid preseminal, les secrecions vaginals o rectals i la llet materna.

(!¡) Una persona amb VIH que s’adhereix al tractament (seguiment adequat del tractament) i presenta una concentració indetectable del virus en els seus líquids i secrecions corporals, no té risc de transmetre el virus.

El VIH NO es transmet en realitzar activitats de la vida diària com donar la mà, esternudar, treballar, besar, compartir un plat, compartir els inodors o beure del mateix got.

Hi ha tres vies de transmissió:

1 VIA SEXUAL:

Es pot transmetre per les relacions sexuals (vaginals, anals o orals) sense protecció. Quan el VIH és indetectable en sang, gràcies al tractament antiretroviral, el risc de transmissió és inexistent.

2 VIA SANGUÍNIA:

es pot produir per qualsevol via que condueixi directament al flux sanguini. Per exemple, quan es comparteixen xeringues, material d'ús personal tallant o que contingui sang (estris d’afaitat, raspalls de dents ...) o per fer-se pírcings o tatuatges amb material que no hagi estat esterilitzat abans.

VIA VERTICAL:

la transmissió del virus de mare a fill/a pot produir-se durant
l'embaràs, en el moment del part o per mitjà de la lactància materna.

SÍFILIS

La sífilis és una infecció bacteriana causada pel bacteri Treponema pallidum, que es transmet:

Sexualment:

En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals sense protecció;
En compartir joguines sexuals;

A través de la sang:

Mitjançant el contacte de pell amb pell (en la fase primària i secundària sense que hi hagi ferides).
De manera infreqüent, en compartir material per injectar o inhalar drogues;
Durant l’embaràs o en el part, de mare a fill.

(!¡) La infecció per sífilis facilita la transmissió del VIH

SÍMPTOMES I COMPLICACIONS

Els primers símptomes no sempre són visibles i apareixen unes tres setmanes després de la infecció si no s’administra tractament postexposició. Els símptomes es classifiquen en tres fases diferents:

Fase primària

En l’epidermis, apareix un punt vermell a la part per on ha entrat el bacteri. Es forma un xancre (úlcera petita, superficial i indolora) d’aproximadament 1 cm de diàmetre que sovint passa desapercebut.

Els símptomes de la fase primària desapareixen per si sols després d’unes 3 a 6 setmanes, fins i tot sense tractament. No obstant això, no significa la curació, atès que la persona infectada per sífilis segueix sent una font de contagi.

Fase secundària

En absència de diagnòstic i tractament, el bacteri del xancre s’estén per tot el cos. Es poden presentar els següents símptomes:

Fatiga, febre, cefalea (mal de cap);
Miàlgies (dolor muscular) i artràlgies (dolor en les articulacions);
Alopècia (pèrdua de pèl);
Envermelliment de les mucoses i de la pell;
Inflamació dels ulls.

Durant el segon any posterior a la fase secundària, la infecció evoluciona a una fase latent que pot durar fins a 30 anys. Durant aquesta fase no hi ha signes de la infecció. La persona no suposa una font de contagi a partir del tercer any.

Fase terciària

La fase terciària és la fase més greu de la infecció, però únicament afecta entre el 15% i el 30% de les persones no diagnosticades i que no han rebut tractament. Durant aquesta fase, poden aparèixer els següents símptomes:

Malalties cardiovasculars o articulars;
Malalties neurològiques (infart, meningitis, migranyes, alteracions en la personalitat, sordesa, demència, etc.);
Parts prematurs i avortaments;
Necrosi tissular (mort de teixits) dels òrgans interns.

COM FER-TE LA PROVA?

Actualment la prova es pot realitzar de forma ràpida a la Fundació Antisida de Lleida. El personal de l’entitat confirmarà el resultat mitjançant una prova de laboratori en què es detectarà la presència d’anticossos en sang.

La sífilis es cura de manera eficaç en qualsevol de les seves fases amb antibiòtics injectables (normalment penicil·lina). Les persones al·lèrgiques a la penicil·lina poden recórrer a altres tipus d’antibiòtics que s’administren per via oral.

HAS DE SABER QUE…

(!¡) La curació de la infecció per sífilis no suposa la immunització. És possible tornar a contraure la infecció.

Atès que la durada de la incubació de la sífilis i el període entre fase i fase són variables, la persona infectada per sífilis ha d’informar del possible contagi a les seves parelles sexuals d’entre 3 i 6 mesos anteriors al diagnòstic (segons la fase de la infecció).