Fa més de 30 anys que la sida va aparèixer a les nostres vides provocant una onada terrible de por i de discriminació contra el nostre col·lectiu. Van ser anys de malaltia, de mort, de discriminació i de marginació; de vides silenciades per l’estigma i pel rebuig social i familiar. Els sectors ultraconservadors ho van aprofitar per atacar les nostres llibertats. Van ser anys d’una homofòbia i d’una serofòbia terribles.
On eren les institucions? Què van fer les administracions públiques? Vam ser el teixit activista el que, amb molt pocs recursos, vam començar a treballar en suport a les persones afectades, a oferir informació, a fer campanyes de prevenció, a promoure l’ús del preservatiu. Solidaritat i compromís van ser les paraules clau en aquelles circumstàncies dramàtiques. El llaç vermell va esdevenir el símbol de la lluita contra el VIH, de la consciència, del compromís a favor de les persones afectades; el símbol de la lluita per la nostra dignitat i pels nostres drets. Avui, aquí, ens cal tenir molt present aquell primer activisme contra el VIH, ens cal fer un reconeixement a totes les persones seropositives que van donar i que donen la cara, un reconeixement a la valentia de trencar l’estigma.
Són més de 30 anys vivint en positiu. La lluita ens va ensenyar que és possible evitar la transmissió del VIH amb l’ús del preservatiu i amb la reducció de riscos. Cal un profund debat entre el col·lectiu davant la PrEP (Pre exposició profilàctica) i altres tecnologies de la prevenció per arribar a un consens i que no sigui motiu de divisió interna. A més, els grans avanços científics han aconseguit revertir la situació: actualment la sida és una malaltia crònica per qui té accés als tractaments. Malgrat tot, la infecció per VIH continua essent una malaltia sense cura, i segueix expandint-se en el col·lectiu LGBTI, especialment entre els homes homosexuals i bisexuals i les dones trans. És l’amenaça més gran a la nostra salut i no podem fer ni un pas enrere.
Exigim la inversió pública necessària en la lluita contra el VIH, en prevenció, en sanitat, en la lluita contra l’estigma, en recerca científica. És obligació de les administracions públiques. Prou retallades! La manca de despesa destinada a la lluita contra el VIH significa necessàriament l’augment d’infeccions per VIH. No ho consentirem. Assenyalem-ne els culpables.
No permetrem que cap persona seropositiva quedi exclosa de l’atenció i el tractament sanitaris. Exigim per a totes les persones l’accés als medicaments preventius i curatius necessaris. Ja n’hi ha prou d’hipocresia! Sanitat pública i universal!
Reclamem un compromís absolut de les administracions amb les campanyes de foment del sexe segur, de sensibilització i de prevenció del VIH així com també un compromís real amb tots els països on les persones seropositives no tenen accés als tractaments per tal de revertir aquesta situació. La lluita contra el VIH afecta totes les persones, tots els àmbits de la societat.
La LGBTIfòbia fa precàries les nostres sexualitats. La manca de llibertats a l’hora d’exercir la sexualitat ens posa en situació de risc i ens fa més vulnerables a les ITS. El VIH és imparable allà on triomfa la LGBTIfòbia. Abolim totes les lleis discriminatòries, denunciem la falta de llibertat afectiva i sexual real, reclamem igualtat arreu i exigim la fi de discursos d’odi, tant religiosos, com polítics o socials, contra lesbianes, gais, bisexuals i persones trans. Prou LGBTIfòbia! Prou serofòbia!
Som avui aquí, a la plaça Sant Jaume, per denunciar també la vulneració de drets fonamentals de persones seropositives: la revelació de l’estat serològic és un delicte; les declaracions públiques estigmatitzant i jutjant persones amb VIH són absolutament inadmissibles. No tolerarem la doble moral de qui fa negoci amb les nostres sexualitats mentre ens estigmatitza amb un discurs carregat de serofòbia. Prou hipocresia. Dret al propi cos, sense peatges, sense judicis, sense estigmes!
En massa àmbits l’estigma del VIH, la discriminació i el rebuig continuen; també dins el col·lectiu LGBTI. Solidaritat i compromís han de seguir essent les paraules clau. Cal trencar l’estigma! Hem de trencar l’estigma! Depèn de nosaltres! La informació i la consciència són les nostres armes. La ignorància i la por ens fan vulnerables. Eliminem els prejudicis, informem-nos i informem, prenguem consicència de la situació i exercim les nostres relacions afectives i sexuals en plena llibertat! Visquem en positiu!
La lluita contra el VIH és un exemple més de com encara avui l’amenaça contra la salut de LGBTI és molt greu: l’exclusió de les dones lesbianes, bisexuals o sense parella de la reproducció assistida proposada per part de l’Estat; la no cobertura sanitària a persones migrades, que en deixa fora bona part del col·lectiu LGBT i que el fa dependre de xarxes clandestines i de recursos econòmics propis; la parada brusca que ha sofert el sistema públic d’unitats de reassignació de gènere.
La sanitat pública no es pot utilitzar com a mecanisme de control. No volem diagnòstics de disfòria de gènere per iniciar el procés de reassignació, estem en contra d’una llei de l’avortament feixista, hem d’eliminar les intervencions quirúrgiques en nadons intersexuals, combatem l’exclusió d’algunes dones de la reproducció assistida i denunciem la delegació en les entitats de la lluita contra el VIH i alhora el seu ofec econòmic. Ens manifestem avui aquí també per una sanitat pública sense discriminacions. A més, amb l’argument fal·laç de la “reducció de pressupost” i la crisi econòmica com a excusa, estem assistint a la mercantilització del dret fonamental a la sanitat. Privatitzacions, hospitals concertats, mútues, llistes d’espera, exclusions, copagaments, etc. Ja n’hi ha prou! Denunciem la privatització de la sanitat. Exigim el dret a la salut, exigim una sanitat pública i universal sense discriminacions.
El Parlament de Catalunya està a punt d’aprovar la llei contra la LGTBIfòbia. És una llei elaborada pel teixit associatiu que farem servir per eliminar aquestes discriminacions i per garantir un compromís real de les administracions públiques amb la lluita contra el VIH. Ens manifestem avui aquí també per avisar que aquesta llei és només l’inici, un punt de partença irrenunciable, el tret de sortida d’una lluita que no s’acabarà fins a la plena consecució dels nostres drets i de les nostres llibertats.
Avui, vivim aquest 28 de juny de 2014 en positiu. I tu? Trenca l’estimga del VIH-sida! Amb solidaritat, amb compromís i amb consciència podem aturar el VIH i podem eliminar l’estigma. Visquem en positiu! Avui, 28 de juny, ens alliberem i ens apoderem com a lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersex en defensa d’una salut i d’una sanitat sense discriminacions, en defensa d’allò que és nostre!
Fundació Antisida de Lleida
C/ Nou, 14 baixos – LLEIDA
+34 973 26 11 11
consulta@antisidalleida.org