L’Associació Antisida de Lleida ha detectat quins han estat els col·lectius més vulnerables durant la crisi de la COVID-19, del 14 de març i fins a l’1 de maig, a partir de la tasca realitzada per part de l’entitat per donar resposta a l’increment de necessitats de la població. Famílies monomarentals, dones trans, aturats, població migrant, persones amb VIH, persones treballadores sexuals, persones usuàries de drogues i sense llar són els col·lectius que més s’han vist afectats i per tant, prioritaris d’atenció. Aquestes són les dades que es desprenen de l’informe elaborat per Trabajando en positivo, una xarxa d’organitzacions que promou la igualtat d’oportunitats en l’ocupació laboral per a persones amb VIH, integrada per 18 organitzacions, una d’elles, l’Associació Antisida de Lleida.
La participació de l’Associació Antisida de Lleida en la resposta a la crisi generada pel coronavirus ha exigit la cobertura de necessitats molt diverses, relacionades amb diferents aspectes com l’alimentació, la roba o higiene, i els àmbits sanitari, socioeconòmic o de violència o vulneració de drets. Entre aquestes, les necessitats més importants que ha hagut d’atendre l’organització són les necessitats bàsiques d’alimentació, l’accés a l’atenció mèdica, l’accés a tractaments mèdics, la deterioració de la situació de salut i la cerca d’ocupació d’unes 70 persones.
Gràcies a l’Informe sobre el impacto de la Covid-19 en colectivos en exclusión social y sus necesidades prioritarias, es pot aportar informació per a desenvolupar accions oportunes d’atenció, tant per part de l’entitat com d’altres organitzacions que treballen amb població en risc d’exclusió o en exclusió social. La metodologia utilitzada per a recopilar la informació va ser a través d’un qüestionari que van emplenar les entitats via correu electrònic. És important destacar que les respostes són valoracions de les organitzacions i no totes elles treballen amb tots els col·lectius representats en l’informe.
En resum, les entitats de Trabajando en positivo consideren necessari un compromís per garantir la cobertura de necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables, fomentar programes d’ocupació per a persones desocupades, agilitar els processos de regularització i realitzar regularitzacions extraordinàries en el cas de població migrant, incorporar mesures econòmiques específiques per a dur a terme la labor de suport psicosocial i adoptar les mesures necessàries per a evitar que, amb el pretext de salvaguardar la salut de la població, es desenvolupin actuacions que suposin una vulneració de drets de la ciutadania en general i dels col·lectius més vulnerables en particular.